Àmbits


Geografia física

Eslovènia és un país que té aproximadament 2.000.000 d’habitants, és una població moderna, Eslovènia és el país més ric i desenvolupat de  les antigues repúbliques iugoslaves. Tots els habitants és troben a Ljubljana, que és la ciutat més poblada. L’altre part del país no té tants habitants a causa de que sigui un lloc tant muntanyós i desigualat. Les principals ciutats eslovenes són: Ljubljana, Maribor, Celie, Krany, Velenje, Koper, Novo Mesto, Ptuy, Trbovile.


Eslovènia és un dels 30 països més desenvolupats del món, va ser el primer en ajuntar-se a l’euro, l’economia elsovena està per sobre de la mitjana de la Unió Europea (i no només per ajudes d’altre països). Encara que passes una guerra per el mig, Eslovènia, no va ser un país molt afectat, això també  ha ajudat a que s’hagi desenvolupat més ràpid. L’agricultura, encara que n’hi hagi poca, agrada molt i és una de les necessitats bàsiques del país. Eslovènia també disposa de industries, que tenen com a reserva el petroli, carbó...encara que no pot ser molt productiu perquè n’hi ha poc. El que hi destaca és elements per esport d’hivern, farmacèutiques, vins de qualitat, automòbils, paper... les principals ciutats productives són Ljubljana i Maribor.
Tenen Internet, però com que hi ha molta muntanya, a vegades o no funciona al haver-hi  humitat...
 Redactat per Berta Illa

Geografia física (metres)
Eslovènia és un país d’Europa central, a la península dels Balcans, i desde el 2004 pertany a la Unió Europea. Està limitada per Àustria, Hongría i Croàcia. Té una superfície de 20.253km², 1.334km de fronteres i 47 km de costa.
La capital d’Eslovènia es Ljubjana, l’idioma oficial es l’eslovè, però tot el país coneix la llengua serbocorata, en alguns municipis també és oficial l’italià i l’hongarès.La forma de govern és una República parlamentària, la moneda és l’euro ( 1 de gener de 2007), aquesta va ser substituïda pel tòlar (moneda eslovena).
Eslovènia formava part de l’Imperi romà, a l’Edat Mitjana Eslovènia era coneguda com Carantània. L’any 1000 va formar part del territori Sarco Imperi Romà Germànic. Un cop acabada la primera Guerra Mundial comença a formar part de Iugoslàvia amb el règim comunista. Eslovènia, va notar poc el procés de les guerres. Va proclamar-se independent el 25 de juny de 1991, anteriorment havia passat una guerra (la Guerra dels Deu Dies), des de llavors ha estat el país més estable de la zona. Va ser el primer país de la regió que va unir-se a l’euro.
Les ciutats més importants d’Eslovènia són: Maribor, que és qui controla més l’economia, es com el motor de l’economia, Celje o Ptuj, que són les ciutats més antigues d’Eslovènia. Velenje i Ktanj, que són llocs turístic però alhora barats, i finalment Izola, Koper i Piran aquestes són les més turístiques, estan a prop de la costa.

Redactat per Berta Illa

Geografia Natural
Eslovènia és un país bastant muntanyós, que està a prop dels Alps. On podem trobar les muntanyes de: Karavanke, els Alpes Julianos, el cim més alt del país és Triglav (2.864m d’altitud), i el Alps Eslovens. Al centre del país trobem Notranjsko i Dolenjsko. A Eslovènia podem trobar els afluents del Danubi que són el Sava i el Drava.
A Eslovènia encara queden restos de glaçares de fa poc temps. Allà són típiques les valls en forma de U i els petites glaçares dels llacs (llac de Bled). Els rius són curts i molt ràpids, tenen bastant nivell. El riu Sava és el més llarg de Eslovènia, és l’afluent del Danubi (Belgrad), i el segon afluent més llarg és el Tisza, el segon riu més llarg és el Drava (794 km), la majoria de trajectòria, el fa per les afores d’Eslovènia, desemboca al Danubi, i el tercer riu més llarg és el Kolpa delimita la frontera de Croàcia i Eslovènia, és afluent del Sava.
Eslovènia té un clima continental humit, s’assembla al clima mediterrani, però es diferent a causa de les diferències d’altitud, els hiverns són freds (2,5C˚al gener)) i els estius càlids   (19 C˚ al juliol). Les precipitacions són abundants, especialment a l’estiu.
Eslovènia, és un país amb molts boscos, quasi la meitat del país està cobert de boscos, el bosc està molt ben conservat, predomina el bosc mixt de frondoses i coníferes, aquest està més present a les zones altes. També hi ha bosc mixt de Panonia, el bosc mixt dels Alps Dinàrics, el bosc temperat de coníferes, alpina a les muntanyes del nord i el bosc mediterrani.
 Redactat per Berta Illa


__________________________________________________________________________



ESLOVÈNIA: CULTURA I ESPORTS

Maribor, capital europea de la cultura 2012


La ciutat eslovena de Maribor, es prepara per a ser la capital europea de la cultura, en el 2012. El seu lema, estarà enfocat al futur sostenible, creatiu i diferent, bàsicament.
Després que Eslovènia s'independitzés de Iugoslàvia al 1991, la pèrdua del mercat iugoslau, suposà un cop per a l'economia de la ciutat que estava basada en una forta indústria, cosa que suposà uns alts índexs d'atur que arribaren al 25%. La situació ha millorat lleugerament des de mitjans de la dècada dels 90, amb el desenvolupament de petits i mitjans negocis industrials.
Maribor, amb una població que arribava a les 110.668 persones l'any 2002, és la segona ciutat més gran del país. Maribor es troba al costat del riu Drava, en el seu pas per la muntanya Pohorje. És la capital i ciutat més gran, de la regió eslovena de la Baixa Estíria. L'escut de la ciutat, mostra un colom volant cap a un castell blanc amb dues torres i una porta sobre un escut vermell. Maribor també, té el segon aeroport internacional més gran d'Eslovènia.

Maribor es convertirà, en un món futurista i ple d’actuacions i events artístics, per tota la ciutat. La ciutat, mostrarà el seu potencial cultural, amb el Teatre Nacional d'Eslovènia, el Centre Cultural Narodni Dom, la Galeria d’Art de Maribor, el Festival de Teatre, el Festival de la Comunicació Creativa Magdalena, i el Festival de Maribor.

Amin Caminero
Selecció de bàsquet d'Eslovènia


La selecció eslovena de bàsquet, és l'equip format per jugadors de nacionalitat eslovena, que representen la Federació Eslovena de Bàsquet (KZS), a les competicions internacionals organitzades per la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA),  i pel Comitè Olímpic Internacional (COI): els Jocs Olímpics, el Campionat mundial de Bàsquet i l'Eurobàsquet, entre altres.
 L'equip eslovè, es va formar al 1992. Normalment, és un equip amb molt talent, amb algun jugador d’NBA. El combinat nacional eslovè, tot i els molts talents de què ha disposat, i els esforços què ha dedicat, mai ha arribat a guanyar una medalla en totes les competicions celebrades fins ara. Sempre, ha començat les competicions amb molts pronòstics favorables, però fins ara mai ha pogut pujar al podi. Només ha participat en la Copa del Món del 2006, obtenint el 12è lloc. El millor resultat assolit en un campionat internacional, ha estat el 4t lloc en l'Eurobàsquet 2009, que va perdre contra la selecció de Grècia.
Amin Caminero

 
 ____________________________________________________________




Àmbits: Ciència i tecnología

L'electricitat es deu a les centrals tèrmiques de Velenje, Trbovlje i Gostanj, així com la nuclear de Krsko, que produeix 615 MW d'energia i és compartida amb la veïna Croàcia. També visiten cada any 136.700 turistes, principalment a les estacions termals de Bled, Bohind i Kranjska Gora, així com a les platges de Portoroz, Piran i Izola.


 

+ informació:

 Chanchai Tomas informa...

   

 

Chanchai Tomas informa...

Projectes de futur a ESLOVÈNIA:

A finals d'aquest any, s'instalarà un centre d'investigació dels suïcidis 

A Eslovènia hi ha dues vegades més suïcidis que en la resta del món. La majoria dels suïcides afecta condicionament genètic i cultural. 

"En el món cada any un milió de persones es suïciden, però s'estima que els intents de suïcidi a Eslovenia es d'almenys 10 a 20 vegades més".


A Eslovènia, el suïcidi gairebé el doble de la mitjana mundial, com ho va ser entre 1997 i 2005 per cada 100.000 eslovens 25-30 suïcidis per any.

El suïcidi és el resultat de molts factors socioculturals, i la més comuna es produeix en la situació socioeconòmica, la família i les crisis personals. Els experts prediuen que, entre els principals autors d'aquest acte de la depressió no reconeguda i no tractada dins dels trastorns mentals de major risc són aquells que es suïciden han tractat de fer. 



La influència genètica i l'impacte ambiental

"El nostre estudi ha dut a terme una interacció entre la influència genètica i l'impacte de l'entorn en què viu. Això té un impacte que alguns arriben a ser més propensos al suïcidi. Encara hi ha molta feina si volem desenvolupar plenament les estratègies de prevenció eficaces i mètodes de tractament. Es van investigar els aspectes epidemiològics, les estratègies de prevenció i de la perspectiva biològica, perquè alguns són més vulnerables o propenses al suïcidi.

En una família on algú s'ha suïcidat, hi ha una alta probabilitat que s'hagin comès per algú més ", va dir Van Heering i comentaris, com el suïcidi dels nens adoptius. Encara que els fills adoptius viuen en un ambient diferent amb l'educació diferent, era la seva tendència al suïcidi depèn de l'herència genètica dels seus pares.

"El Centre ha de servir de base per a l'estudi. Anem a establir un registre de suïcidis a la regió, a través del qual ens ocuparem de la recerca més amplia i més seriósa. Els factors culturals també influeixen en la incidència de l'alta taxa de suïcidis en aquesta regió. Alguns factors estan condicionats culturalment, com ara la tradició i hàbits, així que tenim la informació local en l'estudi de suïcidi en una àrea determinada. 

Chanchai Tomas informa...



_______________________________________________________________________________________________

ASPECTE CULTURAL


  • Gastronomia
A Eslovenia, cada regió té les seves especialitats,  hi ha una bona col·lecció de costums culinàries autòctones, tot i que es poden trobar referències(importació) de la cuina Imperi Austro-Hungar.
Els plats més tradicionals solen portar com a ingredients: patates, col i formatge, però també cuinen molt amb porc i xai, cuinat amb espècies.
Es un país que compte con una important tradició com productor de embotits i el que mas destaca es el pernil salat i el salami (el salami és un embotit que es consumeix
molt a altres països Europeus).
Plats típics: 
-          Sopa vegetal que té un color vermellós
-          Vedella empanada 
-          Pollostre fregit empanat
-          Minci que són unes tires de pa que es cuina bullides amb una mica de sal.                                            
                                                                                                         Sopa Vegatal
-          La polenta, es un potatge original del nord de Itàliay molt consumida en Eslovenia y en el apis basc.
Dolços típics:
-          Struklji són pastissos farcits.
o   Prekmurska gibanika (pastis de mató, poma, nous y grans de rosella)
o   Potika (brioix farcit de xocolata  
o   ...
Hi ha unes tavernes (hotels) que serveixen tres plats tradicionals de la zona
amb beguda (vins de la zona) en un ambient familiar.  Aquestes tavernes se’n diuen gastilnas.
 Potika

                 





   Presentació dels tres plats tradicionals














 Redactat per Esther Santos

___________________________________________________________________________________

  • Pintura
Hi ha molts pintors eslovens però un dels més importants és Emerik Bernard (22 de setembre de 1937 a Celje) és un  pintor molt important del modernisme eslovè, es diu que es el pare del modernisme del país.      
Aquí podem veure unes obres seves i una imatge de l’autor. 



 

 


















 

Istrian  Palimpsest




 Redactat per Esther Santos


___________________________________________________________________________________


  • Arquitectura
A Eslovaquia, com en altres països, es troben moltes cases destruïdes en diferents pobles. Aquestes cases mostren un gran sentit artístic per part dels constructors. L’estat eslovè protegeix 10 pobles completes com reserva d’arquitectura popular. Cada poble tenen un estil de cases diferents segons de la regió.
Els pobles es van construir de maons i ciment a les regions planes de la Panonia als voltants del Danubi i de fusta a les regions muntanyoses envoltades de boscos. A les zones de trobada es van usar de manera combinada ambdós materials.

Els pobles protegits i alguns considerats patrimoni cultural de la humanitat per la Unesco: Vlkolinec, Čičmany , Spania Dolina ,  Plavecky Peter, Velké Levare, Brhlovce, Sebechleby, Podbiel, Ždiar, Osturna.



 Vlkolinec  





 Čičmany



 Spania Dolina


 
 Els pobles que es pot visitar son :
 • Palacio Mirbach
• Museo gestiona
• Cuartel de Agua
• Palacio de Pálffy
• Palacio de Esterházy
• Museo de Historia Natural
• Galería Nacional Eslovaca
• Museo de la Ciudad de Bratislava



http://www.eslovaquia.sk/?p=385 

 Redactat per Esther Santos

__________________________________________________________________



  • Folklore: Dansa i Música

 Vestit clàssic Eslovè

El vestits clàssic d’Eslovenia s’utilitzen a les festes i als balls tradicionals.
El complement del vestit folklòric de l’home es el paraigües vermell de cotó o seda anomenat marela, que s’ utilitzava antiga ment per protegir-se del sol, tot i que a Eslovenia  plou molt.      

A continuació es veuen diferents imatges de vestits clàssics eslovens. 


  

Redactat per Esther Santos

____________________________________________________________________________________

Música


Un aspecte a destacar en la música popular Eslovena és l’utilització de tres instruments típics del país. Aquest instruments són la fujara (una flauta de 2 m de longitud), el gajdy (la gaita) i el konkovka (una estrident flauta de pastor de ovelles).
Gajdy o gaita és un instrument musical que es típic a molts llocs d’Europa, especialment a cultures celtes. A molts llocs d’Espanya la gaita és un instrument popular , sobretot, a Galícia.



Gajdy


Fujara
 








konkovka


Respecte a les cançons populars, hem de dir que van ajudar a conservar l’ eslovè, les antigues tradicions populars continuen formant part de la vida quotidiana dels pobles. Les cançons parlen de amor, lamentacions i celebracions. Els vigorosos balls allunyen les incerteses de la vida.   


Redactat per Esther Santos
____________________________________________________________________________________
    

Dansa

Hem trobat diferents tipus de danses tradicionals. A continuació  n’expliquem i en veiem algunes.

La dansa de l’ampolla

Aquesta dansa és típica de l’orient eslovè. És un dansa mot vistosa per aquest motiu molts conjunts folklòrics la tenen en el seu repertori.  Aquest ball el podeu veure representat per un dels millor grup folklòric del país, anomenat Lu Lučnica.

Enllaç:    http://www.youtube.com/wa tch?v=ogyjtlW_obc

Detva – la dansa de les ordres (rozkazovačky)

El següent dansa és d'una de les regions més pintoresques d'Eslovàquia. La Regió de Detva. Tant el vestit típic com la dansa d'aquesta regió són bastant particulars i no s'assemblen a cap altre ball eslovac
En aquest ball dos joves competeixen entre si, donant ordres a l'orquestra perquè toquin la música que ells demanen.

Enllaç:  http://www.youtube.com/watch?v=bpQtamEwNms

Dansa de los Gorales

Els Górale va dir són un grup cultural que viu ambdós costats de la frontera eslovac - polonesa.
El següent ball aquesta ballat pel grup Gimnik.

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=vTgpF-TaY4c

 

Dansa de Myjava

En els balls de Myjava les noies salten ajudades per les cames o els braços dels ballarins. En els balls grupals els ballarins es passen a les noies després de cada salt.

Redactat per Esther Santos
___________________________________________________________________________________

ASPECTE ESPORTIU D’ ESLOVENIA

Eslovenia no té un esport típic originat al país, però es practica molt l’alpinisme, l’esquí alpí i de fons. El esquí prové originàriament de Alps suïssos, podríem dir que és va importar de Suïssa però a Eslovenia també hi ha molta tradició. Es pràctica molt a Blend, en la regió de Gorenjska, Alps Julianos.

Aprofitant que Eslovenia té mar i muntanya a nivell túristic l’anuncien com un país on tot l’any poden fer senderisme, escalda, ciclisme, hípica. I a l’estiu golf, pesca esportiva, natació, busseig a la Costa de l’Adriàtic...

Redactat per Esther Santos

__________________________________________________________________ 


La guerra dels 10 dies



També anomenada Guerra d'Independència d'Eslovènia, va ser un conflicte militar breu entre Eslovènia i Iugoslàvia en el 1991 després de la declaració d'independència eslovena.

El 23 de desembre de 1990, Eslovènia va fer un referèndum sobre independència que obtingué amb un 95% dels vots. Immediatament després de les eleccions eslovenes, l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) anuncià que una nova doctrina de defensa s'aplicaria a tot el país, tot i que el govern eslovè es resistia a aquests moviments.















Eslovènia inesperadament declarà la independència el 25 de juny de 1991, encara que havia anunciat prèviament que ho faria el 26 de juny.
Aquest "avenç" en la data d'independència era un element crític del pla eslovè per tenir un primer avantatge en el conflicte esperat. Avançant secretament la data en 24 hores, els eslovens desorienten al govern iugoslau, que havia posat 26 de juny com la data per als seus moviments.

Els moviments de tropa de JNA tenien lloc en les primeres hores del 27 de juny. Una unitat del 306a Regiment Antiaèria del JNA creuava la frontera eslovena a Metlika. Unes quantes hores més tard, una columna de tancs i transportis de personal blindats de la 1era. Brigada Blindada del JNA marxava dirigint-se a l'aeroport de Brnik. Les forces aèries iugoslaves deixaven caure propaganda dissuasiva sobre diverses parts d'Eslovènia que portaven missatges una mica contradictoris: "Us convidem a la pau i cooperació!" i "Tota la resistència s'aixafarà."

Durant la nit del 27 de juny les forces de la defensa territorial eslovena van rebre l'ordre de desencadenar una ofensiva general contra el JNA.

El despuntar dels combats intensifica al seu torn la recerca d'una sortida diplomàtica impulsada per la Unió Europea, En aquest punt, una troica de ministres d'assumptes exteriors de la Comissió Europea es reuneix amb representants iugoslaus i eslovens a Zagreb durant la nit del 28 al 29 de juliol, acordant un alto el foc que no arribarà a
respectarse.

Diverses escaramusses se succeeixen al llarg del 30 de juliol fins al dia 4 de juliol, que amb un alto el foc en vigor, els dos bàndols es retiren. Les forces eslovenes prenen el control de tots els passos fronterers del país, i a les unitats del JNA se'ls permet retirar-se pacíficament i creuar la frontera cap a Croàcia.

La Guerra dels Deu Dies era formalment acabada amb l'acord de Brioni. Els termes eren clarament favorables a Eslovènia; s'acceptava una moratòria de tres mesos sobre la independència eslovena i la policia eslovena i les forces armades es reconeixien com sobiranes al seu territori.
Redactat per Ignasi Sánchez
  
___________________________________________________________________


- Societat:


Una població total de 2.009.136, de la cual un 11% son extrangers(Croacia, Serbia, bosnia i yugoslavia). Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment a , Itàlia, Àustria i els Estats Units. Amb una densitat de població de 95 hab/ km², la esperança de vida es de 72,1 anys per els homes i de 79,5 per les dones, i el 99,7% de la població està alfabetitzada. El promig de fills és de 1,26 provocant que la seva població es redueixi un 0,06% cada any. Aproximadament el 50% de la població viu en les ciutats.



La llengua principal es l'Eslové, tot i que també es parla l'italià i el màgiar.

La religió que hi predomina es la catòlica romana. La composició ètnica esta formada per: eslovens 87,8%, croates 2,8%, serbis 2,4%, bosnis 1,4%.

Actualment a Eslovenia hi ha una republica parlamentaria presidida per Danilo Türk.

Eslovenia forma part de la Unio Europea, de la OTAN, la ONU, la OSCE, el COE i la OCDE.



Redactat per Ignasi Sánchez        

__________________________________________________________________________